El sciur Carletu l’era el segretari comunal de Setim e Cusag, e quasi tuti i mirculdì lu andava a Milan in prefettura per i pratic comunal, e intanto andava a truvà la sua zia Camilla prestinera in via Rasori, due l’se fermava a mangià.
L’era l’unic naud che gh’aveven e quand podeven ghe faseven truvà anche i specialità del mument.
Inscì una sera l’è turnà cun la pasta d’anciughe in tubet. Mi seri un fiulet de set o vot ann e seri tantu amis cul Michelino, el fiò del segretari e della sciura Lina maestra capogruppo de i cinq class de Setim, e anche del so fradellin de nom Rino che però ansema tacaven semper lit.
Forse l’era per l’ann de pu, perché s’eri giudisius, mi riuscivi fai giugà tuti e du senza che se pestasen mai e inscì, dopu la scola, mi andavi semper a cà sua e ghe stavi fino a sera. Cusì, quand el sciur Carletu l’è rivà cun la pasta d’anciughe, l’u asagiada anche mi schisciada sul pan.
Cume l’era bona e saurida!
Un coi mes dopu, sota el so pugiò denter el curtin, mi hu truvà un tubet chel pareva quel là e vist che l’era mes un pu ruinà, l’u purtà a cà e cunt i me du fradei l’em mangià schiscià sul pan. L’era pussé bun anca mò, el saveva de caramela de menta!
La mia mama, quand ghe l’em dì, l’ha legiù el tubet e la m’a dit che l’era dentifricio.
In cà mia l’era mai staa too e nu el cunservum no. Cun quest el me pà l’è mort a sesantot ann e ghe mancavan sul tri dent.
Ennio Strada